A "Estimat diari" l'Ana Gutiérrez comparteix amb els lectors els seus pensament, sentiments, felicitats, neguits...més íntims. Amb un to intimista explica al seu diari les novetats de la seva vida i els seus somnis.
Opinió de l'Ana del que ha estat per a ella aquest treball:
"El primer cop que l'exercici de llatinismes se'm va presentar, una petita espurna d'il•lusió va créixer dins meu. La idea de fer un escrit cada setmana animava la meva imaginació a deslligar-se sense frens per deixar que les meves mans transmetessin amb paraules una nova història. Però, d'altra banda, també vaig sentir una mica de por a que algun dia manqués aquesta imaginació i per la pressió em sortissin xurros en comptes de relats meravellosos... fet que va acabar passant en alguns moments.
Certament, jo vaig seguir amb la idea que em sorgí en un primer moment. Tenia la base de la història: una persona de sexe incert, a qui li agrada escriure, llegir, estimar, sentir... plasmés en un petit diari els seus sentiments més profunds vers la vida. Tot i que de vegades es feia difícil seguir el fil conductor de la història si no volia deixar caps per lligar.
En general mai he tingut cap organització estricta per escriure els meus llatinismes setmanals. El primer cop ho vaig fer el mateix dia que ens els van encomanar (estava desitjosa d'escriure!!), però en la resta de llatinismes els he anat fent depenent del temps, la inspiració i les ganes que he tingut durant cada setmana. Això sí, un mètode per escriure sí que en tenia... Primer llegia els llatinismes corresponents a la setmana que tocaven i intentava pensar una nova aventura que quadrés amb aquests i amb el fil conductor del meu relat.
De vegades, segons el meu estat d'ànim vaig arribar a escriure basant-me en la meva pròpia experiència personal, en el que sentia jo mateixa en el moment que em tocava escriure... podria dir que, en alguns moments, els sentiments que plasma el meu personatge principal són explícitament els meus. Jo mateixa he dedicat llàgrimes i somriures al meu relat.
Personalment, aquesta manera d'aprendre llatinismes em sembla una de molt bona! Encara que de vegades les muses no et visitin, el teu cervell es cali foc i en allò més profund de tu desitgis prendre foc l'ordinador i manar-ho tot a passeig. No tot el que he escrit m'agrada realment, però és cert que quan he escrit alguna cosa de la que sentir-me orgullosa, també m'he sentit realitzada.
Un cop acabats els meus llatinismes m'he adonat que potser hauria pogut fer-ho millor si des d'un primer moment hagués pensat més de cara al futur, que des del primer escrit ja tingués una base més futura del fil conductor de la meva història. Així no em donaria la sensació que algunes coses han quedat penjades...
Per acabar, caldria fer èmfasi en què d'aquesta manera he aconseguit introduir alguns llatinismes en la meva rutina d'una manera, si més no, entretinguda i més amena que estudiar per a un examen. Encara que òbviament no els he retingut tots al meu cervell, ja em sonen mínimament i estudiar-los per la selectivitat no serà tant pesat.
Espero que hagis gaudit amb els meus escrits Isabel (en general, encara que alguns estiguin millor que d'altres)".
Opinió de l'Ana del que ha estat per a ella aquest treball:
"El primer cop que l'exercici de llatinismes se'm va presentar, una petita espurna d'il•lusió va créixer dins meu. La idea de fer un escrit cada setmana animava la meva imaginació a deslligar-se sense frens per deixar que les meves mans transmetessin amb paraules una nova història. Però, d'altra banda, també vaig sentir una mica de por a que algun dia manqués aquesta imaginació i per la pressió em sortissin xurros en comptes de relats meravellosos... fet que va acabar passant en alguns moments.
Certament, jo vaig seguir amb la idea que em sorgí en un primer moment. Tenia la base de la història: una persona de sexe incert, a qui li agrada escriure, llegir, estimar, sentir... plasmés en un petit diari els seus sentiments més profunds vers la vida. Tot i que de vegades es feia difícil seguir el fil conductor de la història si no volia deixar caps per lligar.
En general mai he tingut cap organització estricta per escriure els meus llatinismes setmanals. El primer cop ho vaig fer el mateix dia que ens els van encomanar (estava desitjosa d'escriure!!), però en la resta de llatinismes els he anat fent depenent del temps, la inspiració i les ganes que he tingut durant cada setmana. Això sí, un mètode per escriure sí que en tenia... Primer llegia els llatinismes corresponents a la setmana que tocaven i intentava pensar una nova aventura que quadrés amb aquests i amb el fil conductor del meu relat.
De vegades, segons el meu estat d'ànim vaig arribar a escriure basant-me en la meva pròpia experiència personal, en el que sentia jo mateixa en el moment que em tocava escriure... podria dir que, en alguns moments, els sentiments que plasma el meu personatge principal són explícitament els meus. Jo mateixa he dedicat llàgrimes i somriures al meu relat.
Personalment, aquesta manera d'aprendre llatinismes em sembla una de molt bona! Encara que de vegades les muses no et visitin, el teu cervell es cali foc i en allò més profund de tu desitgis prendre foc l'ordinador i manar-ho tot a passeig. No tot el que he escrit m'agrada realment, però és cert que quan he escrit alguna cosa de la que sentir-me orgullosa, també m'he sentit realitzada.
Un cop acabats els meus llatinismes m'he adonat que potser hauria pogut fer-ho millor si des d'un primer moment hagués pensat més de cara al futur, que des del primer escrit ja tingués una base més futura del fil conductor de la meva història. Així no em donaria la sensació que algunes coses han quedat penjades...
Per acabar, caldria fer èmfasi en què d'aquesta manera he aconseguit introduir alguns llatinismes en la meva rutina d'una manera, si més no, entretinguda i més amena que estudiar per a un examen. Encara que òbviament no els he retingut tots al meu cervell, ja em sonen mínimament i estudiar-los per la selectivitat no serà tant pesat.
Espero que hagis gaudit amb els meus escrits Isabel (en general, encara que alguns estiguin millor que d'altres)".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada