diumenge, 8 de febrer de 2015

Ainhoa Cañabate, Fragments des de l'interior. Llatinismes i literatura.


AINHOA CAÑABATE va néixer a Barcelona l'any 1996. La seva família es va traslladar a
Barberà del Vallès quan ella tenia cinc anys. És aquí on a la seva escola, CEIP del Bosc i més tard a l'institut INS Can Planas comença a escriure i obté diversos premis literaris a nivell dels centres i dos 'Premi Castell de Barberà' atorgats per l'ajuntament. Escriu perquè li agrada i gaudeix somiant que és escriptora. Qui sap potser algun dia la llegirem.   

Familiar, enamoradissa i amiga dels seus amics va vivint la vida com li és vinguda amb un amable somriure tot i estar passant una etapa dura i intensa en la seva vida acadèmica anomenada Batxillerat.
Estudiant Batxillerat humanístic es va formant per ser una futura mestre.

Aplicada, organitzada, treballadora, constant i perfeccionista pel que fa als estudis. Imaginativa, vergonyosa, sentimental i de llàgrima fàcil, presumida, gelosa, preocupada, i molt somiadora. Li agrada el futbol, però més que culé, és catalana. Festera però li apassiona dormir. Llegeix però li encanta imaginar-se les seves histories.

Poc a poc i amb bona lletra va escrivint el seu camí, travessant rius, si és possible fent drecera, esquivant pedres i trepitjant fort per arribar allà on vol.   


Breu descripció del treball que he fet

Somnio amb paraules vestides d'emoció, arrebossades de sensacions veritables, en definitiva fetes des del cor, per què, què és una paraula sense sentiment? Recorda que, tard o d'hora, els altres oblidaran el que hagis dit, però sempre recordaran com els vas fer sentir.

He intentat que les persones que m'importen tinguin l'oportunitat de no oblidar-se del que m'agradaria dir-los, és a dir, del que amb més dificultat o menys he escrit per a ells, pensant en alguna cosa més que en la nota.
És un treball creatiu, o potser no ho és tant. Únicament són paraules endreçades adaptades a uns llatinismes presents a la nostra parla. Poca o una pinzellada d'imaginació ja que no totes les histories són reals, he hagut d'anar al futur o simplement crear un personatge nou però sempre tenint al cap una persona important, present a la meva vida. Però en definitiva, tot és sentiment, el que em demanava aquest treball quan el vaig començar.

La Laura, l'Àngel, la Sandra, el Marc i molts més estan involucrats en aquestes dedicatòries. Vols saber com tant d'important són per a mi? Què és el que penso d'ells? Introdueix-te al meu món interior ple de cursileries i sentiment i gaudeix o riu dels meus fragments.


Valoració de l'exercici dels llatinismes

 
Valoracions de l'exercici dels llatinismes

El dia que ens vas explicar com havíem de treballar els llatinismes em va semblar una bona idea perquè m'agrada escriure i podria ser divertit, però per una altra banda em va semblar que potser se'm faria pesat cada setmana haver de posar-me, mes que res perquè va ser l'època en què el meu ordinador va acabar d'espatllar-se.
En anunciar-nos totes les diferents maneres de treballar els més de cent llatinismes, en forma de vídeo, literatura, música... se'm va omplir el cap de milers d'idees, fer vídeos, escriure poemes, una novel·la... però tenien problemes, sóc molt vergonyosa i sortir cada setmana davant d'una càmera no m'apassionava. Poemes, sóc molt perfeccionista i molt indecisa, em preocuparia massa. Així que vaig decidir escriure una novel·la i deixar anar la meva imaginació, però poc va durar aquesta idea. Estirada al llit vaig començar a escriure els llatinismes 1 i em vaig deixar portar. Un cop acabats vaig tenir clar que és el que faria cada setmana, parlar de diferents persones. 
Sempre començava a fer els llatinismes el dissabte però he necessitat per a les onze entregues més d'un dia i de dos per escriure'ls. El significat dels llatinismes o millor dit, com s'utilitzen avui en dia, ho tenia buscat bastant abans de posar-m'hi per així saber de qui podia parlar. A vegades intentava enllaçar el significat amb la persona, com el cas de la 'Zaira' però d'altres no tenen aquesta característica. Escrivia sempre que tenia algun moment i a qualsevol lloc. M'he inspirat sempre en els moments viscuts amb la persona a qui li dedicava el treball tot i que a vegades he hagut de guarnir la dedicatòria amb una història de fons.
La veritat és que m'ha agradat treballar d'aquesta manera els llatinismes, no sabia com seria el resultat ni si seria una bona idea però he de confessar que escrivint, algunes setmanes m'he emocionat.
Després de veure tot l'esforç, les notes i el resultat final he de dir que me n'alegro d'haver-ho fet així. A més em dóna molta satisfacció veure com a la gent que li he dedicat s'emociona amb el meu treball.

A mesura que he anat treballant amb els llatinismes m'he anat familiaritzant amb ells i sí, alguns els he incorporat en el meu dia a dia. Ara sembla que tot el que m'envolta siguin llatinismes, els professors a les classes els utilitzen, a pellícules, anuncis, cançons... Ara em sento llesta i culta i m'agrada. Alguns dels llatinismes que utilitzo més són lapsus, ultimàtum, a priori, rara avis, ipso facto, peccata minuta, carpe diem, mea culpa i errare humanum est, però aixó no vol dir que me'n oblidi del sic, non plus ultra, prorrata, in dubio pro reo, esnob...


Cada setmana, cadascú de nosaltres hem treballat els mateixos llatinismes però cadascú a la seva manera. Crec que el document "Llatinismes entre tots"  si servirà i serà bastant útil quan ens haguem d'estudiar tots els llatinismes per a la sele, ja que en el document trobem el significat del llatinisme i una frase d'exemple. 
No se m'acut una altra forma de treballar els llatinismes que no sigui aquesta o estudiar-los directament. Tot i que molts cops aquest exercici m'ha suposat una càrrega perquè s'ajuntava amb el treball i l'estudi que requereix aquest curs, m'he vist compensada amb les meves notes i potser han estat una empenta per continuar igual de motivada.
Crec que estaria bé comentar-los a classe per veure com els hem entès cadascú.

Les faltes d'ortografía són el meu punt feble i en els meus treballs he fet moltes però m'ha servit per adonar-men dels errors i esbrinar com s'escriuen   les paraules malament escrites correctament.

Amb aquest treball m'he adonat que no tot se'm dóna malament i que hi ha una cosa  que m'agrada de mi, com escric tot i que a vegades se'm fa pesat i li dedico moltes hores, perquè vull utilitzar la paraula adequada en el moment adequat.