Alexandra Pérez Vallejo, El diari de Wendy Miller. Llatinismes i literatura.

L’autora d’aquesta petita historia sóc jo, Alexandra Pérez Vallejo. Vaig néixer el 30 d’Agost de 1997 a Barcelona. Vaig viure allà durant una temporada, però com els meus pares treballaven pel matí em portàvem a casa de la meva àvia, que viu en Sabadell. Aleshores, vaig començà a dormir en casa d’ella i anar al col·legi Sant Francesc de Sabadell. Quan tenia 8 anys, els meus pares van decidir mudar-se al costat dels meus avis, llavors va ser quan començaren a viure en Barberà del Vallès.

Als 7 anys vaig començar a fer gimnàstica rítmica fins als 9 o 10 anys. Ho vaig deixar perquè entrenava 4 hores diàries i tots el caps de setmana tenia competicions, llavors no tenia temps d’estudiar i ja estava molt cansada... Encara que avui dia segueix agradant-me i de vegades penso en tornar a entrenar però és un esport molt esclau i no tinc temps...

Ara estic cursant Batxillerat a l’institut Can Planas en Barberà del Vallès. Faig el Batxillerat lingüístic. Espero aprovar-ho tot encara que m’està costant bastant, però intento posar molts esforços.

Després de Batxillerat m’agradaria entrar en la facultat de traducció i interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i fer el grau d’anglès, o sigui, faria castellà, anglès i xinés, i pel meu compte faria Alemany. En el cas que no entri a la universitat aquest any, estudiaria anglès i alemany i començaria a treballar i ja l’altre any entraria al grau de traducció i interpretació.

M’agrada llegir, cantar, ballar, veure pel·lícules, les que més d’humor i de terror, però prefereix-ho veure-les en casa, car anar al cinema no m’agrada molt. Sobretot m’agrada anar de compres, em fascina la roba i m’agrada sortit ben guapa i a gust amb la roba que porto. També m’agrada sortir amb els meus amics. I una altra cosa que he descobert aquest cap de setmana que m’agrada és muntar a cavall!

D’altra banda, no m’agrada, per exemple, estudiar com a la majoria de persones crec jo... però s’ha de fer i ho faig. Altres de les coses que tampoc m’agraden és que la meva mare em digui fes allò, fes allò altre!

La història que he escrit s’anomena ‘El diari de Wendy Miller’, un petit diari d’una adolescent, la qual explica en aquest històries de la seva vida. Ens explica la seva trajectòria de la seva terra natal que és els Estats Units i com ha arribat a Espanya, el seu dia a dia en casa i en l’escola i una petita història d’amor amb un noi de la seva classe anomenat J., Wendy no arriba a dir el nom de l’estimat en tota la història. Aquests són els dos personatges principals, els altres ja són secundaris, com per exemple els seus pares, la seva àvia Adele, els seu germà William, la professora Cindy Lee, la cosina Danielle que va morir en uns dels capítols del diari, i d’altres no importants.

Quan la meva professora de llatí, Isabel Fernàndez, va presentar l’exercici de llatinismes que havíem de fer durant el curs, vaig pensar que era una feina creativa i divertida, encara que ha sigut una feina extra de vegades una mica pesada, car els dies que no estàs inspirada no et surt cap idea!

Al principi no tenia ni idea de com fer-los, si en forma de contes, en vídeos o una història. Fins al moment de començar escriure no ho vaig tenir clar, però finalment em vaig decidir fer un diari i així seguir una història i no haver de pensar una història diferent cada setmana.

La idea no em va venir al cap fins l’últim moment, però la idea de fer un diari ho vaig pensar mentre feia el primer capítol. No tinc cap referència d’on he tret aquesta idea, tan sols em vaig il·luminar.

Els llatinismes els feia el divendres a la nit i de vegades els acabava durant el cap de setmana, encara que de vegades els he fet a última hora perquè no he estat inspirada durant els dies anteriors. Quan no estava inspirada em passava bastants minuts mirant l’ordinador i la llista de llatinismes i no era capaç d’escriure res!

Primer de tot agafava els llatinismes que tocaven aquella setmana i buscava els significats en una pàgina de word i en la part dreta de la pantalla posava el full del capítol, llavors anava mirant i escrivint.

Opino que la meva feina està bé, però no és tan original com alguns exercicis de llatinismes d’altres companys, com per exemple els que fan vídeo, però tampoc puc opinar gaire, car no he vist gairebé cap. Si tornes a fer aquest exercici potser faria vídeos per veure la diferència entre literatura i imatges.

Gràcies a aquest exercici he aprés llatinismes, inclús alguns els utilitzo quan parlo, escrit encara no ho he fet, però segur que incloure algun qualsevol dia! Ara quan escolto algun llatinisme em fixo i intento recordar que volien dir. Els que més recordo són els més famosos, com per exemple carpe diem, peccata minuta, maremàgnum, beatus ille, etc.. I els que més m’han costat han sigut els llatinismes proverbials... quin horror per introduir-los!

Sincerament, no canviaria res sobre la forma de treballar-los ni res. Està molt ben organitzat. L’únic que costa més d’això són les correccions i la inspiració.

No he consultat mai el blog ‘Per Càstor i Pòl·lux’, car no sabia que aquest blog anava sobre els llatinismes...

Els llatinismes ajuden molt a treballar la imaginació, a la forma d’escriure i sobretot a millorar l’expressió escrita, car aquesta en els joves és un greu problema.

Jo sabia que tenia imaginació, però  no tanta com per haver-me inventat aquesta història tan enrevessada. També al començament pensava fer els llatinismes en forma audiovisuals, car la meva expressió escrita no la considerava molt bona, però ara que hem acabat aquest treball, he vist que tampoc escric tan malament com pensava i això m’ha donat molta més confiança.

Com tots els treballs sempre suposa una càrrega més, però compensa en l’àmbit de l’escriptura i creativitat, i a més a més si ho fas bé t’ajuda a aprovar l’assignatura.

Estic a favor amb aquest treball per tots els motius que he dit anteriorment, però també he tingut moments de no fer l’exercici de la setmana perquè, o no he tingut temps o no sabia que posar en alguns llatinismes i això m’enfadava molt, o també com a segon de Batxillerat tenim tantes coses a fer i les fem i no tenim les notes que volem en algunes ocasions, almenys jo, m’enfado i em desapareixen les ganes de fer quelcom, aleshores començo a treballar menys i no m’adono que el temps passa i cada cop tenim menys  per fer les coses. Els llatinismes és una feina agradable, però a la vegada odiosa, per tot això. També em fa molta ràbia que no aconsegueix-hi trobar la contextualització adequada d’alguns llatinismes, i la corregeix-hi i segueix estan malament!

Bé... en conclusió, m’agradà molt aquest treball creatiu i que no a qualsevol professor se li acudiria fer una cosa tan meravellosa i divertida de aprendre llatinismes. 

Sandra Sánchez Aparicio, Diferents històries unides pels llatinismes. Llatinismes i literatura.

Hola, soc Sandra. Estudio 2n de batxillerat a l’INS Can Planas.

Em considero una noia que lluita per aconseguir el que em proposo, i soc una noia molt somrient i casi sempre estic feliç, intento veure la part positiva d’allò que considero negatiu.

M’agrada molt la llengua llatina i el grec. No em vull dedicar a això però es una assignatura molt interessant. Vaig començar llatí una mica despistada però vaig anar cada dia poc a poc interessant-me més per aquesta assignatura fins que vaig aconseguir que m’agradés molt.

Breu descripció del treball:

El meu treball tracta sobre diferents històries inventades, que intervenen els llatinismes. Cada història té una situació, context i tema diferent, cap d’aquestes té res en comú.

El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball? Quins van ser els teus primers pensaments?

El primer dia que es va presentar aquest treball em va fer una mica de por, ja que no tinc molta imaginació per fer aquest tipus de treball, més tard vaig veure un vídeo on ens presentaven els llatinismes i em va agradar la idea. La veritat es que treballant els llatinismes em costa molt, tant per les faltes d’ortografia com per la imaginació.

Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per què?

La primera idea que vaig tenir fou la de fer històries d’una noia relacionades entre sí, però               quan vaig veure la llista de llatinismes vaig canviar d’opinió ja que veia que no tenien res en comú, així que vaig decidir fer històries completament diferents.

Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Vaig decidir fer el treball d’aquesta manera a partir de la primera setmana que vaig fer els llatinismes. La idea la vaig treure d’exemples que vaig veure als blocs i de dir-los a classe.

Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).

Primer buscava el significat dels llatinismes i després em parava a pensar un tema que contrastes amb tots o casi tots els llatinismes i després escrivia la idea fonamental i l’anava desenvolupant a mesura que anava escrivint.

Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....

Del meu treball penso que hauría d’haver pregunt altre decisió de com fer el meu treball i m’hagués sortit millor. També canviaria el no posar-me a fer-los l’últim dia i de revisar més bé les faltes d’ortografia.

Dels meus companys penso que la majoria els ha fet molt bé. Dos companys m’han sorprès i agradat molt els seus llatinismes, són molt interessants.

Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla....?  T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?

Penso que he aprés molts llatinismes, és més algun d’ells els he incorporat a la meva parla amb amics i els meus pares o quan surten a la televisió algun d’ells sé que signifiquen i em fa il·lusió quan els veig. Els que més se m’han quedat gravats són: alea iacta est, carpe diem, dura lex,sed lex, mea culpa, beatus ille, mens sana in corpore sano. i les que més m’han costat han sigut: vid i les de l’àmbit jurídic.

Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los, les correccions...?

Jo el que canviaria seria no posar tants llatinismes i que els que es posin tinguin a veure una mica, ja que es molt difícil fer un conte amb molts llatinismes i que siguin molt diferents.

Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?

He consultat el blog ‘’Per Càstor i Pòl·lux només per veure les idees que havien fet, i al final per fer la descripció del meu treball.

Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Aquest treball m’ha ajudat a fixar-me més en les faltes d’ortografia, i en la imaginació també.

Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

He descobert a mesura que feia els llatinismes cada setmana que no em desenvolupo ni redacto bé, com em pensava abans.

Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

Aquest exercici m’ha suposat una càrrega bastant gran sobre tot els dilluns encara que ho hauria d’haver fet abans. I també a mesura que veia que anava fent els llatinismes i veia que les meves notes no eren molt bones em desil·lusionava una mica.

Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of course!).

Jo penso que aquest treball el podría haver disfrutat i fet molt més bé si no hagués tingut la càrrega que es té a 2n de batxillerat, penso que aquest treball es podria fer a primer de batxillerat i aniria millor, almenys a mi ja que no tens aquesta càrrega de totes les asignatures. Però tot i així m’ha agradat fer-lo i aprendre llatinismes que hi ha a la nostra llengua i que no sabem que provenen del llatí els fem servir i els diem avui en dia.

Susana Ramírez, Mitologia i altres personatges de l'antiga Grècia i Roma. Llatinismes i literatura.

Hola, sóc la Susana Ramírez Pérez, una alumna de segon del batxillerat lingüístic, de l’institut Can Planas. En aquests moments em trobo a la recta final d’aquest curs tan desesperant, la qual cosa és el que més m’inquieta, seré capaç de treure-m’ho? Com m’anirà aquest trimestre? QUINA POR!! Us explicaré alguna cosa sobre mi... Sóc una noia treballadora, intento esforçar-me tot el que puc, treballar el màxim possible per aconseguir uns bons resultats. Allò que més m’agrada fer es passar l’estona amb els meus amics, essent tots plegats tot és millor i els riures estan assegurats, si una cosa bona puc dir de batxillerat tot i ser un període de temps molt dur és que he conegut a molta gent i d’aquí m’emporto grans amics, sense els quals batxillerat no hauria estat el mateix. M'encanta riure i també fer riure. Sí, sóc una mica pallassa, tot s’ha de dir, a i per cert sóc amant dels animals. En el temps lliure també m’agrada escoltar música relaxadament, dibuixar i sobretot pintar quadres. M’agrada viatjar i conèixer llocs nous, espero que de més gran pugui viatjar a molts més llocs i passar-ho tan bé com un dels viatges que mai oblidaré, el viatge a Londres amb els meus companys, professors i amics, unes persones genials! Us invito a fer batxillerat, només pel viatge i gaudir d’aquest moment amb persones tan extraordinàries com ho van ser les persones amb qui vaig anar!! El meu treball Com podreu veure a continuació, aquest és el resultat del treball que durant onze setmanes he estat realitzant. Aquest està format per onze redaccions independents, tot i que totes tenen a un aspecte en comú, totes tenen relació amb l’antiga Grècia i Roma. La major part d’aquestes són mites, però en alguns casos us anticipo que trobareu algunes que tracten sobre diferents personatges de l’època, ja que, m’ha estat difícil trobar mites on pogués introduir els llatinismes. La finalitat del treball ha estat introduir els llatinismes en aquestes històries, fent que aquests s’entenguin en un context actual. El meu objectiu personal ha estat recordar i descobrir nous mites i altres aspectes en relació amb la temàtica de l’antiga Grècia i Roma, per això he escollit aquest tema per al treball, ja que és un tema que es tracta en les assignatures de la meva modalitat i crec que si treballo d’aquesta manera mites o altres aspectes relacionats amb el tema, aquest treball em serà de profit per a l'assignatura. Espero que us agradi i aprengueu nous mites i curiositats sobre personatges de l’època!! 

Encara recordo el dia que la Isabel ens va esmentar l’existència d’aquest treball, a priori vaig pensar que podia ser un treball interessant, una forma innovadora i diferent d’aprendre, una bona idea per enriquir el nostre vocabulari amb llatinismes i esbrinar què volen dir.

Per un altre costat vaig estar pensant i vaig em vaig preguntar a mi mateixa: I jo ara què faig? Només sabia que podia ser vídeos, literatura, cançons però no el tema el qual podia tractar, va ser una decisió complicada, no tenia cap idea al cap. Finalment vaig pensar que estaria bé dur a terme algun aspecte relacionat amb Grècia i Roma, tal com ho he dut a terme durant tot el treball.

Un cop vaig assegurar-me que era aquell tema el qual volia tractar vaig decidir que ho faria en forma d’escrit, tot i que la meva redacció no és gens bona, però crec que ha estat una eina per millorar-la.

Els onze escrits tenen a veure amb Grècia i Roma la majoria són mites tal com ho vaig pensar al principi, tot i que en alguns casos, ja que no trobava cap mite en el qual pogués i introduir els llatinismes, vaig decidir fer una altra cosa. En alguns casos vaig explicar aspectes sobre personatges que tenen relació amb l’antiga Grècia i Roma.

Com podeu veure el treball està dividit en capítols, cada escrit és un capítol diferent, ho he explicat com si fos una professora que explica aquestes històries als seus alumnes, la qual cosa també em permetia introduir llatinismes que no podia introduir a causa del contingut del mite o el personatge explicat.

Per fer cadascú dels capítols el primer que feia era mirar els llatinismes que hauria d’introduir un cop llegits i buscat el seu significat pensava en algun mite en el qual es poguessin introduir. Quan això no m’era possible buscava al diccionari de mitologia que la Isabel té a classe que està en format pdf a internet i anava llegint diferents personatges fins a trobar algun que pogués introduir-los. Per redactar cada capítol, he cercat la informació a aquest llibre i a diferents pàgines web.

Per a mi personalment tractar mites i aspectes en relació amb aquest tema ha estat interessant, també he vist treballs d’alguns dels meus companys boníssims i molt creatius. Si tornés a començar, potser faria vídeos en els quals representés els mites que he explicat introduint els llatinismes en les converses dels personatges o alguna cosa així. També em va agradar moltíssim la idea d’un ex alumne el qual va fer cançons en les quals va introduir els llatinismes, crec que és una idea genial però jo no ho faria la meva veu faria ploure i no crec que pogués fer-ho, no tinc tanta imaginació ni talent com aquell noi. Aquestes es troben al bloc de clàssiques de la Isabel, ho podeu consultar, el boc es diu “Per Càstor i Pòl·lux” així ho he fet jo per escoltar-les i cercar més idees.

Crec que aquest treball m’ha ajudat a aprendre llatinismes i introduir alguns a la meva parla. Quan la persona que parla en diu em fixo més que abans, i ara ja se que volen dir!!!

Els llatinismes que tinc més presents són per exemple àlter ego, in albis, a priori, a posteriori, peccata minuta, mea culpa, alea iacta est, errare humanum est i etcètera. Cal dir que introduir els llatinismes no és gens fàcil, alguns han estat molt difícils com per exemple bis, tranfert, quid pro quo...

No només crec que aquest treball m'hagi ajudat a introduir els llatinismes sinó que també ha estat una eina per millorar i practicar la redacció i l’ortografia, uns dels meus punts febles que gràcies a aquest treball m'he adonat que havia de esforçar-me molt i anar amb compte, ha estat la meva percepció d’aquest important problema gràcies als consells de la professora i gràcies a la forma de correcció, ja que sabia on tenia les errades i gràcies a l'oportunitat de les segones correccions, intentava millorar-ho i així intentar no tornar-les a fer.

Aquest treball també ha estat útil per aprendre coses noves, i això és el que valoro i el que dóna a canvi un treball tan costós i amb tant de treball com és aquest en un curs tan difícil com segon de batxillerat.

Per concloure vull fer una petita valoració global, com he anat esmentant anteriorment aquest treball té aspectes positius i negatius. És un treball que ajuda a la persona que ho fa amb la redacció, ortografia, en cas que sigui per escrit, també t’obliga a crear, imaginar i formar històries on puguis introduir els llatinismes, una eina per exercitar la ment.

També té aspectes negatius com és el gran treball que aquest comporta en un curs non stop com segon, però com he dit abans aquest esforç té com a recompensa el teu enriquiment i millora gramatical, de redacció...

El pitjor inconvenient que trobo és se’t dóna bé i no progresses i la nota no és bona podria afectar de forma negativa a la nota global, i això és la por que jo tinc.

Ara ja acabat el treball que alguns dies l’odiava, ja que no sabia què fer amb ell, el trobaré a faltar. Trobaré a faltar els divendres quan em posava a traduir els llatinismes, aquesta feina ja formava part de la meva rutina.

Giuliana Olguín, La meva vida entre línies. Llatinismes i literatura.

Sóc Giuliana, actualment estudiant de 2n de Batxillerat, però futura advocada. Nascuda a Argentina però vivint en Espanya des de fa uns anys. Molt exigent amb mi mateixa i, en segons quins aspectes, una mica maniàtica. Bastant impacient i, a vegades, una mica tossuda. Sóc d’aquelles persones que consideren que la seva família és un dels pilars fonamentals dins la seva vida i, per tant, sóc molt familiar. Gran somniadora però amb dificultats a l’hora de donar el primer pas, indecisa en determinats moments. La meva passió des que tinc ús de raó és la dansa. M’agrada molt escoltar música. Una noia molt sentimental. Sempre intento veure el costat bo de les coses. Quan es presenten situacions dolentes tendeixo primer a pensar en negatiu, però acabo traient la positivitat amb molta força i coratge. Gran aficionada a viatjar i a conèixer racons plens de màgia. M’agrada llegir, a vegades em costa agafar l’hàbit, però quan la història t’atrapa no hi ha res amb què donar-li. M’interessa bastant la moda i tenir present les últimes tendències, tendeixo bastant a consultar diverses pàgines web i revistes d’aquest tema.


BREU DESCRIPCIÓ DEL MEU TREBALL

El meu treball, o millor dit, la meva història està ubicada en centres urbans molt localitzats dels Estats Units. Amb aquesta història he volgut sortir dels esquemes que fins ara m’havien determinat a l’hora de realitzar narracions. Sempre havia estat l’amor, la superació o aspectes semblants, però aquesta vegada vaig voler fer un gir i intentar fer una cosa nova: una novel·la policíaca, però (no pot ser d’una altra manera) l’amor es fa present entre línies. Em vaig inspirar en una sèrie policíaca que em va ajudar molt a iniciar la novel·la, però després tot venia sol i setmana rere setmana se m’ocorrien nous esdeveniments que afegir.

Els meus personatges desenvolupen la seva vida i la seva activitat entre els carrers de Nova York. El personatge principal és Daniel Scott, que és el que relata la seva història, un escriptor enamorat de la seva professió, però que necessita un canvi radical a l’hora de desenvolupar les seves històries. Es va creuant amb noves persones que, sense saber-ho, esdevindrien molt importants dins la seva vida. Harper, Diane, April, Bryan, Dan, Olivia i Matthew no són els principals, però sense voler-ho, ho són, ja que sense ells la meva història no seria història. Cadascú d’ells té una part molt significativa dins la història que t’incita a llegir més i més... Amb tant sentiment he tractat la meva història i els meus personatges que ara se’m farà difícil no tornar a trobar-los cada dilluns. Al final t’acabes acostumant a ells i a les seves històries. Se’m va fer difícil escriure el final de la història, però és cert que es percep, al llegir l’últim capítol, que no volia acabar-lo del tot, ja que vaig deixar un final obert, invitant a la imaginació del lector a obrir les seves ales.

Les meves pròpies valoracions sobre el treball

Quan vas presentar la idea de fer aquest treball a principis del segon trimestre, el meu primer pensament va ser: Uf! Això em va costar moltíssim, no tindré idea d’ on i com col·locar els llatinismes, se’m farà pesat (tot molt positiu!), però després amb la calma i llegint els passos a seguir vaig pensar que seria una bona forma d’aprendre un vocabulari nou d’una manera més didàctica, ja que posar-lo a la pràctica ajuda moltíssim.

L’únic que sabia des del començament era que apostaria per fer una cosa diferent al que havia fet fins a aquell moment, que volia canviar de tema per complet i que el meu projecte em demostrés que seria capaç d’escriure un argument diferent als anteriors. També sabia des del principi que escolliria Llatinismes i literatura ja que m’agrada molt escriure. Estava segura que faria una novel·la, però el que me faltava era sobre què tractaria. La inspiració va venir una mica més tard. Mentre mirava una sèrie la televisió se’m va encendre la bombeta i vaig tenir la idea claríssima: una novel·la policíaca! No podia estar més decidida. Al començament volia que el capítol de cada setmana tractés d’un succés diferent, però al escriure el primer capítol vaig comprendre dues coses: per una banda que no tractaria de casos diferents cada setmana sinó que la meva història tindria un fil conductor, per donar més intriga.

Abans de començar la història pertinent a cada setmana, dies abans buscava l’ informació de cada llatinisme, més que res per saber per on aniria la trama de la meva història aquella setmana. Habitualment, cada vegada que acabava una història, ja sabia més o menys que narraria la setmana pròxima, ja que tendia a deixar els finals oberts i això em proporcionava un ventall d’idees molt més ampli. Quan arribava l’hora de continuar la història el que feia era llegir-me una altra vegada el que havia escrit fins aquell moment i deixar-me portar per la inspiració. Tot era molt màgic.

Des del meu punt de vista tornaria a escriure una novel·la i tornaria a agafar el tema que vaig escollir: novel·la policíaca.

He après molt al fer aquest treball ja que no coneixia segons quins llatinismes i el buscar els seus significats no t’ajuda únicament a saber situar-los dins un context, sinó també a aprendre molt sobre diferents àmbits. A més d’això, al fer aquesta història i que es desenvolupés en Estats Units, em va ajudar a trobar racons d’aquest país que no coneixia i també ciutats, monuments i llocs d’interès d’altres països en els que es va desenvolupar la història.

Ara quan escolto o llegeixo llatinismes em fa il·lusió saber de què estan parlant. És cert que molt dels llatinismes els coneixia perquè s’utilitzen molt quan parlem: mea culpa, a priori, peccata minuta, lapsus, ultimàtum, fecundació in vitro/in vivo... però també és cert que hi ha altres llatinismes  que em porto per a la pràctica com per exemple: vis còmica, àlter ego, non plus ultra, nihil novum sub sole i molts més!

En conclusió, aquest treball va ser una manera molt didàctica i amena d’aprendre vocabulari nou a base de llatinismes, però que també et portes molts més coneixements!

Ainoa Martínez Martínez, Diari d'un noi adolescent. Llatinismes i literatura.

Em dic Ainoa Martínez Martínez. Tinc divuit anys, visc a Barberà del Vallès i sóc alumna del centre INS Can Planas, en el qual estic cursant 2n de Batxillerat.

Una de les meves passions és el patinatge artístic sobre rodes, el qual practicava fins al gener d’aquest any però que vaig decidir de deixar-ho de banda per un temps, juntament amb el ballet.

Un dels meus hobbies preferits és sortir a patinar amb les meves amigues i amics un dia solejat vora la platja. Un dels meus somnis sempre ha sigut arribar a ser una patinadora professional. M’agrada practicar tot tipus d’esports però en espacial la natació, el tennis i, com no el patinatge. Quan era petita abans de començar amb el patinatge vaig estar fent tennis durant quatre anys.

La meva meta a la vida és ser feliç al màxim sempre que pugui i arribar algun dia a dedicar-me professionalment del que que sempre he volgut des que tinc memòria, que és ser mestra de nens a un parvulari o bé a una escola de primària. Pel que m’han explicat els meus pares i la gent que em coneix des de petita jo sempre em possava a jugar amb les meves nines a que jo era la mestra i elles les alumnes.

Quan acabi el Batxillerat m’agradaria anar-me’n a un grau superior d’Educació Infantil, i més tard si tinc la oportunitat, m’agradaria treure’m la carrera de magisteri i poder complir una de les meves metes a la vida, treballar del que m’apassiona i amb els nens que m’encanten que aquest és el motiu principal per el qual m’he he decidit que em dedicaria a ser mestra.

Per altra banda, també m’agrada molt sortir amb els meus amics i amigues ja sigui de festa o bé per anar de passeig. M’agrada anar al cinema de tant en quant i estar en família, sobretot amb el meu germà que me l’estimo com a ningú altre.

Sóc molt enamoradissa i en conseqüència m’agrada enamorar-me. Però no m’agrada gens la fase per la qual has de passar emocionalment quan et trenquen el cor.

Tampoc m’agrada gens menjar peix, és més, porto més de set anys sense menjar-ne. La meva mare mira que ho intentava per a que me’l mengés però no hi havia manera i es va donar per vençuda amb mi.

Canviant de tema i d’aspectes, el meu treball tracta d’un diari on el protagonista és un noi adolescent que explica les seves aventures i neguits de la vida, d’ell mateix i a la vegada de persones que l’envolten. En ocasions m’he guiat escrivint per vivències personals o bé d’algún amic o amiga, o simplement per alguna situació en la que un noi o noia adolescent de la meva edat podria passar-hi per ella.

VALORACIONS DE L’EXERCICI DELS LLATINISMES

Quan es va comentar a classe per primer cop el treball que s’hauria d’anar fent cada setmana, en el qual s'haurien de treballar el significat dels llatinismes en un context, la veritat és que em va espantar perquè a priori em semblava molt difícil aquesta tasca car mai havia fet un treball d’aquesta mena.

Jo vaig optar per llatinismes i literatura perquè va ser el que més adient m’aniria ja que no em veia capaç d’afrontar amb les altres opcions. Vaig triar per dur a terme un diari d’un noi adolescent que va explicant les seves aventures i els  seus neguits, i encara que m’hagués agradat canviar d’idea vaig seguir amb aquesta .

Sincerament no m’he organitzat com hauria d’haver fet perquè hi ha varies setmanes que se m’ha passat completament el fer-los i per això els he hagut de recuperar. El procés que seguia era buscar els llatinismes a diferents pàgines d’internet però encara així hi ha d’alguns que se m’han resistit i depenent de quins llatinismes tocaven pensava en algun succés o fet que li pogués passar al noi del qui representa que és el diari que he realitzat, i fins i tot d’anècdotes que m’haurien pogut passar a mi o a algun amic.

Si pogués tornar enrere canviaria el meu tema escollit per fer historietes soltes amb personatges diferents, ja que penso que m’hagués resultat més còmode i fàcil en alguns moments per a que la història haurés tingut més sentit.

Mols d’aquests llatinismes em perduraran a la memòria. A més ara moltes vegades sento escoltar llatinismes i alguns d’ells em sento orgullosa de saber el que signifiquen, i per a que després hi hagi gent que digui que el llatí és un llengua morta i no té cap utilitat a l’actualitat!

Els que més m’han costat van ser les primers, no tenia cap idea de com fer-los i contextualitzar-los.

Per altra banda, vaig decidir de no consultar el blog d’aula “Per Càstor i Pol·lux” per si després sense adonar-me feia algun d’igual.

Aquest treball m’ha ajudat una mica més a l’hora de redactar millor o expressar les meves idees de manera més correcta, encara que un dels errors més greus per part meva era pensar que no se m’ocurriria res que fos realment bó, perquè confio poc en mi mateixa i sempre m’ha passat a part de la mala organització meva que també és un problema que porto des de sempre.

Aquest treball en si no era massa complicat encara que al principi si donés aquesta sensació i em penedeixo de no haver donat tot de mi.

Per acabar, dir que aquest treball si l’hagués enfrontat i realitzat amb més ganes l’hauria gaudit de veritat, però més bé ha sigut el contrari ja que des del principi ho vaig veure com a una càrrega. Perquè em costa ser constant ja sigui en l’àmbit escolar fent feines i estudi, però al menys això m’ha servit per adonar-me dels meus erros encara que en aquest cas sigui massa tard per a solucionar-lo.

Anna Espínola, Petites històries d'avui i desamor. Llatinismes i literatura.

Aquesta sóc jo. El meu nom és Anna. Anna Espínola Busquí. Tinc divuit anys complits molt recentment i he viscut tota la meva vida a Sabadell, per a qui no ho sàpiga, una localitat de la ciutat de Barcelona. 

Ara mateix em trobo en una edat on sempre m’acompanyen enlloc les ganes de ser lliure i de només haver de dependre jo mateixa de mi mateixa. M’encantaria passar-me tots cada dia de festa en festa fins a acabar tipa de passar-m’ho tant bé i acabar finalment per necessitar tenir algun problema d’aquells amb els quals la vida sempre et fastigueja.

Em considero una noia responsable, més intel·ligent de cara a la vida que de cara als estudis. O potser no es pot qualificar com intel·ligència, sinó com a ganes o com a interès. Realment tinc moltes inquietuds a la vida i molts somnis, desitjos que m’agradarien complir algun gran dia.

M’agrada molt sentir la companyia d’aquelles persones que aprecio i que també m’aprecien a mi. No m’agrada tenir la sensació d’estar sola, tot i que de tant en tant va bé crear un espai on només et sentis a tu mateix i puguis tenir la llibertat que necessitis; ja sigui per pensar, aclarir idees o per planejar que faràs el següent cap de setmana.

Em considero una persona tendra i excessivament sensible, tot i que em costa expressar els meus sentiments. Sóc d’aquella classe de persones que solen amagar-ho i portar-ho tot al seu interior.

Des de ben petita sempre m’ha agradat veure, llegir, inspirar-me; en tot allò relacionat amb un dels sentiments més bonics i, a la vegada, dolorosos a l’hora de sentir-los: l’amor. És potser a causa de la meva sensibilitat, la qual ja he esmentat anteriorment; o potser perquè he crescut en un àmbit on sempre he pogut percebre l’amor de molt a prop.

És per això que tots els meus llatinismes, entre vàries històries relacionades entre elles, tracten com a tema principal l’amor. En cadascun dels meus escrits almenys un dels personatges parla del seu amor cap a algú, normalment cap al seu enamorat o enamorada; sigui de forma indirecta o explicant una història que té a veure amb tots dos.

Els personatges enamorats sempre solen ser persones oposades. És a dir, un dels dos pertany a la classe alta de l’època, l’altre a la classe baixa; un d’ells és grec, l’altre és romà; tot referint-se a aspectes d’aquesta mena.

Els noms d’aquests solen ser romans, o grecs, tot depenent de la seva precedència; en els meus escrits.

La majoria de les històries estan escrites en passat, tot indicant que estan narrades per alguna persona que ha viscut l’argument que explica, o bé, són veus que van corrent pels diferents pobles i ciutats.

Si ets una persona sensible que tendeix a sentir atracció per les trames amoroses, tant amb final feliç, com tràgic; et recomano que donis una ullada als meus llatinismes!

Un cop enllestida l’entrega de tots els llatinismes, puc comentar amb criteri molts aspectes en relació amb el treball acabat.

En primer lloc, el dia que a classe vam escoltar la presentació sobre el treball a fer, la meva reacció va ser positiva. Em va semblar una feina interessant. Però el meu problema era la imaginació, de què parlaria, com m’expressaria… Qüestions que al llarg del treball vaig poder anar resolent.

La meva idea principal va ser escriure en relació al tema de l’amor. Vaig pensar que, ja que havia de treballar diverses setmanes en aquest projecte, hauria de fer-ho sobre un argument que m’agradés. A més, l’amor és un tema que puc desenvolupar amb facilitat. Així ho vaig pensar i així ho vaig fer: final feliç, final més trist; però tot relacionat amb el sentiment més bonic de tots, des del meu punt de vista.

El procés que he seguit per organitzar-me a l’hora d’escriure ha estat el següent: primer buscava quin era el significat dels llatinismes a treballar aquella setmana. Un cop trobats tots, començava a incorporar l’expressió que més fàcil em semblava d’introduir al text. I així successivament, de més fàcil a més difícil. Depenent dels llatinismes, alguns cops era més fàcil poder introduir, que d’altres; tot s’ha de dir. Com a anècdota he de confessar que sempre m’inspirava mentre em dutxava. Em muntava la meva història al cap i quan arribava l’hora d’escriure, les paraules em sortien soles.

Realment no canviaria res de la forma de treballar ni d’entregar els llatinismes. Em sembla que és una bona forma de treball la que es duu a terme ara. Però el que sí canviaria, són els mesos de realització del treball, ja que el segon de batxillerat em sembla un curs molt complet i amb molta feina tant a l’assignatura de llatí com a la resta de matèries, i tot s’acumula.

Al principi, quan encara no tenia cap opció segura de totes les que havia pensat per a realitzar el meu projecte sobre els llatinismes, vaig visitar el blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” simplement per tenir idea de com estructurar els meus escrits a partir dels exemples exposats d’altres alumnes i, a més, ajudar-me a inspirar-me d’una forma o d’altra a partir d’altres escrits.

Personalment en el que més m’ha ajudat el treball ha estat a deixar volar la meva imaginació, que realment pensava que era més escassa.

Mentre he dut a terme el treball dels llatinismes, he notat una millora en la meva forma de redactar i d’expressar conceptes i idees. Cada cop he tingut més facilitat a l’hora de posar-me a construir oracions més estructurades sintàcticament, tot i que encara em cal seguir practicant. A més, he comprovat que si una persona s’organitza, hi ha temps per a tot, potser menys temps del que agradaria per dedicar a altres coses, però a la fi, a allò que és més important és al que cal dedicar més temps.

Realment, amb tot el que suposa el curs de segon de batxillerat, els llatinismes han estat com una feina extra per a mi. Havia d’intentar treure el temps d’on molts cops no el tenia i, tot i que han estat varies les setmanes d’entrega, la sensació amb la qual m’he quedat és que ha estat una feina a fer que ha passat molt ràpidament. No sé si m’explico: tant ràpid, que no he tingut pas temps de gaudir d’ella com m’hauria agradat des d’un principi. Tot i que ha estat una càrrega extra, és una tasca que m’ha compensat a l’hora d’enriquir el meu vocabulari, ja que els llatinismes són expressions moltes de les quals quotidianes actualment i s’utilitzen amb freqüència en els diàlegs i les converses. Abans segurament no hauria entès el significat de molts dels llatinismes, en canvi, a partir d’ara podré comprendre cadascun d’ells.

Com a valoració personal haig de dir que em sembla una feina útil, això d’haver d’introduir un seguit d’expressions llatines dins d’un text, d’un vídeo; o el format que cada persona decideixi. És una forma molt més pràctica d’aprendre cadascun dels significats si ho comparem amb el fet haver-se d’aprendre tot el llistat de llatinismes i vomitar el significat dels quals en un full d’examen. Però potser canviaria el moment a realitzar la feina. És a dir, en comptes d’haver de treballar-los a segon de batxillerat, que com tots sabem, és un curs molt mogut on abunden les baixades i pujades, tant emocionals, com acadèmiques, com generals; preferiria treballar les expressions a primer de batxillerat; on el temari de la matèria és més relaxat i el curs és més llarg. Ho considero també una introducció útil per a l’assignatura. Referint-me a la resta d’aspectes, no tinc més queixa.

Ha estat una bona experiència d’aprenentatge!

Aroa Esparcia, Sèries i les meves bogeries. Llatinismes i literatura.

Hola, sóc l’Aroa Esparcia, estudiant de segon de batxillerat de la modalitat lingüística i la creadora d’aquest treball. Per dir una mica sobre mi explicaré el que més m’agrada i m’interessa, crec que així serà més fàcil, o això espero… M’encanta viatjar, no ho fet tot el que a mi m’agradaria però en quant sigui una mica més “lliure” espero poder fer-ho, també m’encanta el fet de posar música a la meva habitació després d’un dia difícil i poder escoltar-la tranquil·lament en el meu llit. També m’encanta llegir i, naturalment, després de veure el meu treball, les sèries. Suposo que al final el que m’agraden són les històries. Treball La finalitat principal del treball és fer saber el significat dels llatinismes i saber com introduir-los en un context actual. Per fer això, jo vaig escollir agafar sèries que jo hagués vist, i crear escenes i situacions inventades per mi amb els personatges d’aquestes, ja que al estar acostumada a veure aquestes persones podria entendre o imaginar-me les seves reaccions i personalitats.

VALORACIÓ DE L’EXERCICI DELS LLATINISMES

El primer dia que ens vas exposar sobre el que tractaria el treball, vaig pensar que m’acabaria avorrint de fer una entrega cada setmana i que segurament no em sortiria bé i tindria notes més aviat baixes. Per això em vaig posar a pensar i vaig decidir que per què això no passes hauria d’escollir un tema amb el qual em sentis còmoda i estigués interessada, d’aquí em va arribar la idea de fer el guió d’una sèrie que m’agrades i li vaig comentar a la meva tieta, ja que no estava molt segura, ella em va dir que em seria més fàcil si feia escenes de diverses sèries, ja que ella sap quant m’agraden.I així va ser.

Per fer el treball durant la setmana escollia la sèrie sobre la qual tractaria els llatinismes i m’anava mirant uns capítols per tenir present la trama i els personatges, el divendres buscava el significat dels llatinismes i em feia un guió sobre com anirien les escenes, els dissabtes i diumenges es tractaven de fer les escenes i el dilluns els traduïa al català, ja que els feia en castellà, ja que en veure les sèries en versió original se'm feia més ràpid plasmar les formes dels personatges en castellà.

Estic contenta amb el meu treball, he aconseguit estar còmoda amb el tema i no avorrir-me, he tingut moments de desesperació per què no sabia com introduir un llatinisme, però he de donar gràcies a la meva tieta, que comparteix l’amor per les sèries com jo, ja que quan estaven acabats havans d'enviar-te'ls, si ella coneixia les sèries, se’ls mostrava per què em dónes la seva sincera opinió i em digués si s’entenien els llatinismes que tant em costaven.

Em sembla que sí he après llatinismes i ara quan la gent els dius, recordo el moment quan jo estava escrivint aquests en el treball i podem dir que em fa il·lusió inclòs la meva família em fa bromes amb aquest, sobretot quan els estava fent. Pel que fa a la forma de treballar els llatinismes no canviaria res per què és cert que hi havia setmanes que m’anaven millor i altres pitjors però suposo que això és un fet lògic que li passa a tothom.

La veritat és que no he consultat el blog, més que res per què volia fer-los sense les idees de cap altre ni deixar-me guiar pel treball de ningú, preferia que si sortia bé o malament sigues per què jo així ho havia fet.

Aquest treball sí que m’ha ajudat, principalment en expressar totes les ideés del meu cap i crear a partir del punt de vista d’una altra persona una reacció adient a aquesta i una situació. Per l’expressió considero que l'he millorat, però també crec que era per què m’estava ficant a la pell d’una altra persona, se que és una cosa estranya però és la veritat, com que no expressava els meus sentiments sinó els d'un altre.

De mi he descobert la creativitat, a mi sempre m’ha costat fer les redaccions per la meva expressió i també per imaginació, però he vist que si ho faig des de la perspectiva d’un altre, no em va tan malament.

La meva opinió d’aquest treball és bona, encara que hi havia setmanes que com he dit els portava pitjor, ja pot ser per no saber com ficar els llatinismes o pels deures, finalment tot sortia bé i estava organitzat per què no fos un problema, m’ha ajudat a l’expressió, a l’organització i m’ha servit per aprendre, així que puc dir que estic contenta amb el treball.