Em dic Ainoa Martínez Martínez. Tinc divuit anys, visc a Barberà del Vallès i sóc alumna del centre INS Can Planas, en el qual estic cursant 2n de Batxillerat.
Una de les meves passions és el patinatge artístic sobre rodes, el qual practicava fins al gener d’aquest any però que vaig decidir de deixar-ho de banda per un temps, juntament amb el ballet.
Un dels meus hobbies preferits és sortir a patinar amb les meves amigues i amics un dia solejat vora la platja. Un dels meus somnis sempre ha sigut arribar a ser una patinadora professional. M’agrada practicar tot tipus d’esports però en espacial la natació, el tennis i, com no el patinatge. Quan era petita abans de començar amb el patinatge vaig estar fent tennis durant quatre anys.
La meva meta a la vida és ser feliç al màxim sempre que pugui i arribar algun dia a dedicar-me professionalment del que que sempre he volgut des que tinc memòria, que és ser mestra de nens a un parvulari o bé a una escola de primària. Pel que m’han explicat els meus pares i la gent que em coneix des de petita jo sempre em possava a jugar amb les meves nines a que jo era la mestra i elles les alumnes.
Quan acabi el Batxillerat m’agradaria anar-me’n a un grau superior d’Educació Infantil, i més tard si tinc la oportunitat, m’agradaria treure’m la carrera de magisteri i poder complir una de les meves metes a la vida, treballar del que m’apassiona i amb els nens que m’encanten que aquest és el motiu principal per el qual m’he he decidit que em dedicaria a ser mestra.
Per altra banda, també m’agrada molt sortir amb els meus amics i amigues ja sigui de festa o bé per anar de passeig. M’agrada anar al cinema de tant en quant i estar en família, sobretot amb el meu germà que me l’estimo com a ningú altre.
Sóc molt enamoradissa i en conseqüència m’agrada enamorar-me. Però no m’agrada gens la fase per la qual has de passar emocionalment quan et trenquen el cor.
Tampoc m’agrada gens menjar peix, és més, porto més de set anys sense menjar-ne. La meva mare mira que ho intentava per a que me’l mengés però no hi havia manera i es va donar per vençuda amb mi.
Canviant de tema i d’aspectes, el meu treball tracta d’un diari on el protagonista és un noi adolescent que explica les seves aventures i neguits de la vida, d’ell mateix i a la vegada de persones que l’envolten. En ocasions m’he guiat escrivint per vivències personals o bé d’algún amic o amiga, o simplement per alguna situació en la que un noi o noia adolescent de la meva edat podria passar-hi per ella.
VALORACIONS DE L’EXERCICI DELS LLATINISMES
Quan es va comentar a classe per primer cop el treball que s’hauria d’anar fent cada setmana, en el qual s'haurien de treballar el significat dels llatinismes en un context, la veritat és que em va espantar perquè a priori em semblava molt difícil aquesta tasca car mai havia fet un treball d’aquesta mena.
Jo vaig optar per llatinismes i literatura perquè va ser el que més adient m’aniria ja que no em veia capaç d’afrontar amb les altres opcions. Vaig triar per dur a terme un diari d’un noi adolescent que va explicant les seves aventures i els seus neguits, i encara que m’hagués agradat canviar d’idea vaig seguir amb aquesta .
Sincerament no m’he organitzat com hauria d’haver fet perquè hi ha varies setmanes que se m’ha passat completament el fer-los i per això els he hagut de recuperar. El procés que seguia era buscar els llatinismes a diferents pàgines d’internet però encara així hi ha d’alguns que se m’han resistit i depenent de quins llatinismes tocaven pensava en algun succés o fet que li pogués passar al noi del qui representa que és el diari que he realitzat, i fins i tot d’anècdotes que m’haurien pogut passar a mi o a algun amic.
Si pogués tornar enrere canviaria el meu tema escollit per fer historietes soltes amb personatges diferents, ja que penso que m’hagués resultat més còmode i fàcil en alguns moments per a que la història haurés tingut més sentit.
Mols d’aquests llatinismes em perduraran a la memòria. A més ara moltes vegades sento escoltar llatinismes i alguns d’ells em sento orgullosa de saber el que signifiquen, i per a que després hi hagi gent que digui que el llatí és un llengua morta i no té cap utilitat a l’actualitat!
Els que més m’han costat van ser les primers, no tenia cap idea de com fer-los i contextualitzar-los.
Per altra banda, vaig decidir de no consultar el blog d’aula “Per Càstor i Pol·lux” per si després sense adonar-me feia algun d’igual.
Aquest treball m’ha ajudat una mica més a l’hora de redactar millor o expressar les meves idees de manera més correcta, encara que un dels errors més greus per part meva era pensar que no se m’ocurriria res que fos realment bó, perquè confio poc en mi mateixa i sempre m’ha passat a part de la mala organització meva que també és un problema que porto des de sempre.
Aquest treball en si no era massa complicat encara que al principi si donés aquesta sensació i em penedeixo de no haver donat tot de mi.
Per acabar, dir que aquest treball si l’hagués enfrontat i realitzat amb més ganes l’hauria gaudit de veritat, però més bé ha sigut el contrari ja que des del principi ho vaig veure com a una càrrega. Perquè em costa ser constant ja sigui en l’àmbit escolar fent feines i estudi, però al menys això m’ha servit per adonar-me dels meus erros encara que en aquest cas sigui massa tard per a solucionar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada