L’autora d’aquesta petita historia sóc jo, Alexandra Pérez Vallejo. Vaig
néixer el 30 d’Agost de 1997 a Barcelona. Vaig viure allà durant una temporada,
però com els meus pares treballaven pel matí em portàvem a casa de la meva
àvia, que viu en Sabadell. Aleshores, vaig començà a dormir en casa d’ella i
anar al col·legi Sant Francesc de Sabadell. Quan tenia 8 anys, els meus pares
van decidir mudar-se al costat dels meus avis, llavors va ser quan començaren a
viure en Barberà del Vallès.
Als 7 anys vaig començar a fer gimnàstica rítmica fins als 9 o 10 anys.
Ho vaig deixar perquè entrenava 4 hores diàries i tots el caps de setmana tenia
competicions, llavors no tenia temps d’estudiar i ja estava molt cansada...
Encara que avui dia segueix agradant-me i de vegades penso en tornar a entrenar
però és un esport molt esclau i no tinc temps...
Ara estic cursant Batxillerat a l’institut Can Planas en Barberà del
Vallès. Faig el Batxillerat lingüístic. Espero aprovar-ho tot encara que m’està
costant bastant, però intento posar molts esforços.
Després de Batxillerat m’agradaria entrar en la facultat de traducció i
interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona i fer el grau d’anglès, o
sigui, faria castellà, anglès i xinés, i pel meu compte faria Alemany. En el
cas que no entri a la universitat aquest any, estudiaria anglès i alemany i
començaria a treballar i ja l’altre any entraria al grau de traducció i
interpretació.
M’agrada llegir, cantar, ballar, veure pel·lícules, les que més d’humor
i de terror, però prefereix-ho veure-les en casa, car anar al cinema no
m’agrada molt. Sobretot m’agrada anar de compres, em fascina la roba i m’agrada
sortit ben guapa i a gust amb la roba que porto. També m’agrada sortir amb els
meus amics. I una altra cosa que he descobert aquest cap de setmana que
m’agrada és muntar a cavall!
D’altra banda, no m’agrada, per exemple, estudiar com a la majoria de
persones crec jo... però s’ha de fer i ho faig. Altres de les coses que tampoc
m’agraden és que la meva mare em digui fes allò, fes allò altre!
La història que he escrit s’anomena ‘El diari de Wendy Miller’, un petit
diari d’una adolescent, la qual explica en aquest històries de la seva vida.
Ens explica la seva trajectòria de la seva terra natal que és els Estats Units
i com ha arribat a Espanya, el seu dia a dia en casa i en l’escola i una petita
història d’amor amb un noi de la seva classe anomenat J., Wendy no arriba a dir
el nom de l’estimat en tota la història. Aquests són els dos personatges
principals, els altres ja són secundaris, com per exemple els seus pares, la
seva àvia Adele, els seu germà William, la professora Cindy Lee, la cosina
Danielle que va morir en uns dels capítols del diari, i d’altres no importants.
Quan la meva
professora de llatí, Isabel Fernàndez, va presentar l’exercici de llatinismes
que havíem de fer durant el curs, vaig pensar que era una feina creativa i
divertida, encara que ha sigut una feina extra de vegades una mica pesada, car
els dies que no estàs inspirada no et surt cap idea!
Al principi no
tenia ni idea de com fer-los, si en forma de contes, en vídeos o una història.
Fins al moment de començar escriure no ho vaig tenir clar, però finalment em
vaig decidir fer un diari i així seguir una història i no haver de pensar una
història diferent cada setmana.
La idea no em va
venir al cap fins l’últim moment, però la idea de fer un diari ho vaig pensar
mentre feia el primer capítol. No tinc cap referència d’on he tret aquesta
idea, tan sols em vaig il·luminar.
Els llatinismes els
feia el divendres a la nit i de vegades els acabava durant el cap de setmana,
encara que de vegades els he fet a última hora perquè no he estat inspirada
durant els dies anteriors. Quan no estava inspirada em passava bastants minuts
mirant l’ordinador i la llista de llatinismes i no era capaç d’escriure res!
Primer de tot
agafava els llatinismes que tocaven aquella setmana i buscava els significats
en una pàgina de word i en la part dreta de la pantalla posava el full del
capítol, llavors anava mirant i escrivint.
Opino que la meva
feina està bé, però no és tan original com alguns exercicis de llatinismes
d’altres companys, com per exemple els que fan vídeo, però tampoc puc opinar
gaire, car no he vist gairebé cap. Si tornes a fer aquest exercici potser faria
vídeos per veure la diferència entre literatura i imatges.
Gràcies a aquest
exercici he aprés llatinismes, inclús alguns els utilitzo quan parlo, escrit
encara no ho he fet, però segur que incloure algun qualsevol dia! Ara quan
escolto algun llatinisme em fixo i intento recordar que volien dir. Els que més
recordo són els més famosos, com per exemple carpe diem, peccata minuta, maremàgnum, beatus ille, etc.. I els
que més m’han costat han sigut els llatinismes proverbials... quin horror per
introduir-los!
Sincerament, no
canviaria res sobre la forma de treballar-los ni res. Està molt ben organitzat.
L’únic que costa més d’això són les correccions i la inspiració.
No he consultat mai
el blog ‘Per Càstor i Pòl·lux’, car no sabia que aquest blog anava sobre els
llatinismes...
Els llatinismes
ajuden molt a treballar la imaginació, a la forma d’escriure i sobretot a
millorar l’expressió escrita, car aquesta en els joves és un greu problema.
Jo sabia que tenia
imaginació, però no tanta com per
haver-me inventat aquesta història tan enrevessada. També al començament
pensava fer els llatinismes en forma audiovisuals, car la meva expressió
escrita no la considerava molt bona, però ara que hem acabat aquest treball, he
vist que tampoc escric tan malament com pensava i això m’ha donat molta més
confiança.
Com tots els
treballs sempre suposa una càrrega més, però compensa en l’àmbit de
l’escriptura i creativitat, i a més a més si ho fas bé t’ajuda a aprovar
l’assignatura.
Estic a favor amb
aquest treball per tots els motius que he dit anteriorment, però també he
tingut moments de no fer l’exercici de la setmana perquè, o no he tingut temps
o no sabia que posar en alguns llatinismes i això m’enfadava molt, o també com
a segon de Batxillerat tenim tantes coses a fer i les fem i no tenim les notes
que volem en algunes ocasions, almenys jo, m’enfado i em desapareixen les ganes
de fer quelcom, aleshores començo a treballar menys i no m’adono que el temps
passa i cada cop tenim menys per fer les
coses. Els llatinismes és una feina agradable, però a la vegada odiosa, per tot
això. També em fa molta ràbia que no aconsegueix-hi trobar la contextualització
adequada d’alguns llatinismes, i la corregeix-hi i segueix estan malament!
Bé... en conclusió,
m’agradà molt aquest treball creatiu i que no a qualsevol professor se li
acudiria fer una cosa tan meravellosa i divertida de aprendre llatinismes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada