Alba Oliva, Locucions llatines. Llatinismes i literatura.

Em dic Alba Oliva Molina, tinc 18 anys i sóc de Barberà del Vallès, Barcelona. Sóc estudiant de segon de batxillerat a l’institut Can Planas.

Em considero una persona molt alegre, tot i que moltes vegades quan em veuen per primera vegada no ho semblo. Sóc riallera, curiosa, extrovertida i m’encanta la gresca!

Però també tinc coses dolentes, com tothom, sóc una mica desorganitzada i orgullosa.

M’encanta acompanyar tots els moments de la vida amb un bon llibre, d’aquest que al final et deixen una sensació de plenitud. Estic enamorada dels dies de pluja, i dels animals.

Odio la falsedat entre les amistats, l’avorriment i la calor.

Com ja he dit, la meva intenció en aquest treball no ha estat crear res de nou, ja que el que he fet jo ja l’havien fet anteriors companys.

El meu treball ha estat 11 episodis d’una petita història inventada. El argument és una noia, que dotada d’uns poders que li havia passat la seva àvia, té algunes complicacions en la seva vida i s’endinsa en una aventura completament boja (viatges, detectius, morts, etcètera). 

1. El dia que vaig fer la presentació de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest treball?

La veritat és que nosaltres ja ho portàvem bastant assumit el tema del treball dels llatinismes, perquè a part, a classe ja ho havíem comentat, i amb els nostres anteriors companys també. A priori, no sembla el millor tipus de treball, a més si ets una persona que no li agrada molt el tema de la creativitat o d’escriure, però a mesura que ho vas fent la teva opinió canvia a millor.

2. Quina idea inicial vas tenir per a fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d’idea? Per què?

Doncs la veritat és que la meva idea inicial i el que he acabat fent no tenen res a veure. Al principi, en la presentació dels llatinismes, la meva idea inicial va ser fer com un programa de cuina, ja que m’apassiona el tema de cuinar. Com tot, després de rumiar-ho vas veient els aspectes negatius, i és per això que no ho vaig acabar fent. Primerament, vaig pensar que molts dels llatinismes seria molt difícil introduir-los en un tema com la cuina, ja que no és molt variat, i em costaria molt. Altre aspecte negatiu, almenys per a mi, és que si ho feies en format vídeo, havies d’anar més avançat de temps, perquè el guió òbviament l’havies de tenir abans de filmar. Tot i això, m’hagués agradat molt fer aquest mini programa i anar filmant cada setmana noves receptes i curiositats sobre el tema de la cuina, el que personalment penso que està molt oblidat.

3. Què et va fer decidir fer aquest treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?

Jo he fet com una mini historia, amb lo qual reconec que no ha estat un treball molt original, per tant no m’ha portat molt de temps indagar per escollir el tema. Tot i que els meus escrits no són gaire atractius, sempre m’ha agradat escriure, però he de reconèixer que no ho practico molt. Potser la raó per la qual em vaig decidir a fer aquest treball d’aquesta manera és les ganes d’evadir el teu cap durant un temps. Amb el ritme d’estudis que portem actualment, qualsevol moment on puguis gaudir i oblidar l’institut per uns moments, és un gust, i escriure i llegir són per mi les dues formes d’evasió més perfectes. Tenir en les teves pròpies mans el poder de creació d’una vida, em semblava una forma molt divertida de poder realitzar aquest treball, i per això vaig decidir fer-ho així.

4. Com t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure’ls (buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves...).

Jo els llatinismes sempre els feia el dilluns, l’últim dia d’entrega. Però la veritat és que no ho feia així perquè ho deixes per l’últim moment, sinó perquè com em semblava una forma d’evadir-me, i el cap de setmana ja desconnectaves bastant, ho feia el primer dia de la setmana, així a la tarda és com si fos cap de setmana altre cop. Després d’acabar una entrega, em quedava tota la setmana amb ganes d’escriure les següents, per això durant tota la setmana rumiava en idees per escriure el següent capítol de l’historia. Quan arribava el dia de fer-los, jo ja tenia la idea al cap i solament em calia buscar el significat dels llatinismes, i construir l’acció, la qual els últims em va costar molt de trobar. Sí que és veritat que hi ha molts llatinismes que costen de trobar, i potser em quedava bastant temps buscant, però la sort és que teníem molt bona connexió entre totes les companyes, i qualsevol dubte sempre podíem respondre’l.

5. Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del que faries ara si tornessin a començar o del que no faries...

Com he dit anteriorment, el meu treball no és gaire original, però crec que si ho tornés a fer des del principi tornaria a fer el mateix. Ara que ja està acabat, la veritat és que m’ha deixat una sensació molt agradable, i estic molt satisfeta. Sí que m’hagués agradat fer el programa de cuina, però si tornés al principi, la veritat és que no ho faria, ja que els aspectes negatius els segueixo veient. Dels treballs de les meves companyes no tinc molt a dir perquè tampoc els he vist gaire, sí que sé les opcions que han escollit cadascuna, però res més. Cap de nosaltres penso que ha escollit opcions molt creatives, ni hem fet res diferent que el que han fet els nostres companys anteriors, però totes hem treballat molt, i això ja és molt admirable.

6. Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva vida, als teus escrits, a la teva parla? T’hi fixes més quan escoltes o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats?

Després de fer aquest treball sí que he après alguns llatinismes. Anteriorment, no coneixia cap, excepte els típics com carpe diem, el qual s’utilitza bastant. Incorporat a la meva vida, crec que de moment no molts, però alguns sí, com per exemple a priori, i la veritat és que a vegades no ho faig a propòsit, sinó sense voler. Però en una cosa sí que m’he fixat, i és que després d’haver-hi realitzat aquest treball, sempre que escolto o llegeixo algun faig un crit i m’alegra reconèixer que volen dir. Abans d’escoltar la paraula llatinismes, potser llegia algun a algun llibre o al diari, en algun article, però mai el buscava, sempre passava d’aquestes paraules estranyes.

Els llatinismes que més m'han quedat gravats i m’han agradat són quid pro quo, vox populi, de gustibus non disputandum, a priori, rictus, rigor, però sens dubte el que més m’ha agradat i amb el que estic al 100 % és errare humanum est.

7. Què en penses del document “Llatinismes entre tots”? Creus que és necessari o amb el treball personal que has fet ja n’hi ha prou?

Jo personalment crec que el document “Llatinismes entre tots” no ha estat del tot necessari, amb el nostre treball personal ja hi havia prou. Però algunes vegades sí que l’hem pogut consultar.

8. Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos durant els quals es treballen, la forma d’entrega, al forma de treballar-los, les correccions..?

A mi personalment m’ha agradat molt la forma de treballar els llatinismes. Com moltes vegades, la nostra professora ens ha demostrat que ho té tot molt organitzat. Les dates m’han semblat molt correctes, ja que quan coincidien amb exàmens forts o amb dies de festa no s’han hagut d’entregar, i així també ens ha deixat el nostre espai. Definitivament, no canviaria res.

9. Has consultat el nostre blog d’aula “Per Càstor i Pòl·lux” en algun moment? Per a què?

Al principi, en el moment d’escollir la idea del treball, el vaig consultar vàries vegades. Després, una vegada escollida la idea sí que l’he consultat, però menys. Penso que és una bona forma de veure alguns dels llatinismes que ens costen introduir i així aprendre. A vegades, els treballs dels companys anteriors també són una font d’inspiració per nosaltres.

10. Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió, imaginació, creació, organització...).

Crec que els llatinismes m’han ajudat en varies aspectes, en primer lloc en la meva organització. En aquest curs, cada setmana he anat descobrint que la meva organització ha anat empitjorant, i amb aquest treball l’he pogut perfeccionar més, col·locant cada feina al seu temps i arribant a fer-ho tot. En segon lloc, també m’ha ajudat molt en l’expressió i l’ortografia, la qual he anat polint cada setmana, amb cada entrega.

11. Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat de treball, de redacció, creativitat...).

La veritat és que amb aquest treball no he descobert cap capacitat meva que no sabia. També reconec que he realitzat un tipus de treball que no m’ha deixat desenvolupar molt la part creativa, ja que amb una història, solament has de pensar en una acció o un argument, i després tot ve seguit.

12. Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna manera?

El meu 2º de batxillerat ha estat una mica caòtic, per tant el treball dels llatinismes no m’ha ajudat molt a superar aquesta catàstrofe. Hi ha setmanes que òbviament tens tant treball que penses que no tindràs temps ni per respirar, i per tant no podràs fer l’entrega dels llatinismes. Però per una altra banda, crec que aquest exercici no treia molta part del nostre temps, tot el contrari del que creia al principi. Si t’ho organitzes tot correctament, ho fas, i a més un treball amb gust sempre és molt més fàcil. Sí que crec que hem rebut una compensació molt gran, en el meu cas la satisfacció d’haver fet aquest treball, d’haver pogut crear una història, jo sola sense ajuda de ningú.

13. Valoració lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta, valora, emociona’t o enrabia’t...diga’m...el que vulguis...amb amor (of course!).

La meva valoració personal sobre aquest treball és molt positiva. Penso que és una forma d’evadir-te del teu món, podent crear alguna cosa, que serà solament teva. Segons el format amb el qual ho hagués fet, hauria gaudit més o menys, però també hagués tingut més treball. Sempre he pensat que els éssers humans som una mica “masoques”, i allò que ens porta més treball ens agrada més, i així ha estat amb aquest treball. M’he sentit molt bé i molt realitzada fent l’entrega setmana rere setmana, polint tots els meus erros. La veritat és que m’ha fet molta pena acabar amb el meu personatge, ja li estava agafant una mica d’afecte.

En resum, crec que és un treball que no s’hauria de treure mai, perquè a més d’agradar, d’aquí poden sortir coses molt bones, com ja han sortit anteriorment.