BREU DESCRIPCIÓ DEL MEU TREBALL
El meu treball, o millor dit, la meva història està ubicada en centres urbans molt localitzats dels Estats Units. Amb aquesta història he volgut sortir dels esquemes que fins ara m’havien determinat a l’hora de realitzar narracions. Sempre havia estat l’amor, la superació o aspectes semblants, però aquesta vegada vaig voler fer un gir i intentar fer una cosa nova: una novel·la policíaca, però (no pot ser d’una altra manera) l’amor es fa present entre línies. Em vaig inspirar en una sèrie policíaca que em va ajudar molt a iniciar la novel·la, però després tot venia sol i setmana rere setmana se m’ocorrien nous esdeveniments que afegir.
Els meus personatges desenvolupen la seva vida i la seva activitat entre els carrers de Nova York. El personatge principal és Daniel Scott, que és el que relata la seva història, un escriptor enamorat de la seva professió, però que necessita un canvi radical a l’hora de desenvolupar les seves històries. Es va creuant amb noves persones que, sense saber-ho, esdevindrien molt importants dins la seva vida. Harper, Diane, April, Bryan, Dan, Olivia i Matthew no són els principals, però sense voler-ho, ho són, ja que sense ells la meva història no seria història. Cadascú d’ells té una part molt significativa dins la història que t’incita a llegir més i més... Amb tant sentiment he tractat la meva història i els meus personatges que ara se’m farà difícil no tornar a trobar-los cada dilluns. Al final t’acabes acostumant a ells i a les seves històries. Se’m va fer difícil escriure el final de la història, però és cert que es percep, al llegir l’últim capítol, que no volia acabar-lo del tot, ja que vaig deixar un final obert, invitant a la imaginació del lector a obrir les seves ales.
Les meves pròpies valoracions sobre el treball
Quan
vas presentar la idea de fer aquest treball a principis del segon trimestre, el
meu primer pensament va ser: Uf! Això em va costar moltíssim, no tindré idea d’
on i com col·locar els llatinismes, se’m farà pesat (tot molt positiu!), però
després amb la calma i llegint els passos a seguir vaig pensar que seria una
bona forma d’aprendre un vocabulari nou d’una manera més didàctica, ja que
posar-lo a la pràctica ajuda moltíssim.
L’únic
que sabia des del començament era que apostaria per fer una cosa diferent al
que havia fet fins a aquell moment, que volia canviar de tema per complet i que
el meu projecte em demostrés que seria capaç d’escriure un argument diferent
als anteriors. També sabia des del principi que escolliria Llatinismes i literatura ja que m’agrada molt escriure. Estava
segura que faria una novel·la, però el que me faltava era sobre què tractaria.
La inspiració va venir una mica més tard. Mentre mirava una sèrie la televisió
se’m va encendre la bombeta i vaig tenir la idea claríssima: una novel·la
policíaca! No podia estar més decidida. Al començament volia que el capítol de
cada setmana tractés d’un succés diferent, però al escriure el primer capítol
vaig comprendre dues coses: per una banda que no tractaria de casos diferents
cada setmana sinó que la meva història tindria un fil conductor, per donar més
intriga.
Abans
de començar la història pertinent a cada setmana, dies abans buscava l’
informació de cada llatinisme, més que res per saber per on aniria la trama de
la meva història aquella setmana. Habitualment, cada vegada que acabava una
història, ja sabia més o menys que narraria la setmana pròxima, ja que tendia a
deixar els finals oberts i això em proporcionava un ventall d’idees molt més
ampli. Quan arribava l’hora de continuar la història el que feia era llegir-me
una altra vegada el que havia escrit fins aquell moment i deixar-me portar per
la inspiració. Tot era molt màgic.
Des
del meu punt de vista tornaria a escriure una novel·la i tornaria a agafar el
tema que vaig escollir: novel·la policíaca.
He
après molt al fer aquest treball ja que no coneixia segons quins llatinismes i
el buscar els seus significats no t’ajuda únicament a saber situar-los dins un
context, sinó també a aprendre molt sobre diferents àmbits. A més d’això, al
fer aquesta història i que es desenvolupés en Estats Units, em va ajudar a
trobar racons d’aquest país que no coneixia i també ciutats, monuments i llocs
d’interès d’altres països en els que es va desenvolupar la història.
Ara
quan escolto o llegeixo llatinismes em fa il·lusió saber de què estan parlant.
És cert que molt dels llatinismes els coneixia perquè s’utilitzen molt quan
parlem: mea culpa, a priori, peccata
minuta, lapsus, ultimàtum, fecundació in vitro/in vivo... però també és
cert que hi ha altres llatinismes que em
porto per a la pràctica com per exemple: vis
còmica, àlter ego, non plus ultra, nihil novum sub sole i molts més!
En
conclusió, aquest treball va ser una manera molt didàctica i amena d’aprendre
vocabulari nou a base de llatinismes, però que també et portes molts més
coneixements!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada