Em
dic Paula Pérez Barragán, tinc disset anys i visc a Barberà del Vallès.
Actualment, vaig a segon de batxillerat de l’institut Can Planas i, després d’anhelar-ho
molt, estic a punt d’acabar el curs. Al Setembre, si tot va bé, començaré la carrera
d’Interpretació i Traducció a la UAB, encara que no sé a què em voldré dedicar
en un futur, però espero esbrinar-ho aviat.
Sóc
bastant tímida, sensible, indecisa i insegura, però m’agrada molt escoltar als
altres i ajudar tant com pugui. Tot i així, i encara que no ho sembli, tinc
molt mal caràcter quan m’emprenyen i perdo els nervis ràpidament.
El
meu treball és una petita novel·la sobre un noi que s’embarca en una
“aventura”, amb assassinats i misteri pel mig, on acaba descobrint les seves
vertaderes inquietuds.
Qüestionari final
·
El dia que vaig fer la presentació
de l’exercici a classe, què et va semblar, a priori, la idea de fer aquest
treball? Quins van ser els teus primers pensaments?
Va semblar-me una idea original de treballar l’assignatura,
ja que d’aquesta manera no es faria tan feixuc estudiar els llatinismes.
·
Quina idea inicial vas tenir per a
fer? L’has portat a terme durant totes les setmanes o vas canviar d'idea? Per
què?
Des del principi sabia que faria un treball enfocat a la
part literària, ja que no em veia capaç de fer res amb suports audiovisuals.
Tot i així, al principi vaig pensar a escriure un diari, però vaig canviar
aquesta idea per crear una novel·la, perquè em costaria menys introduir els
llatinismes.
·
Què et va fer decidir fer aquest
treball de la manera que l’has fet? D’on vas treure la idea?
Quan va plantejar-se el treball a classe, van esmentar-se
diferents maneres de presentar-lo i una d’elles era fer una novel·la, així que va
semblar-me una bona idea, ja que pensava que no em costaria gaire. Per aquest
motiu, recomano molt fer-ho en un format
que realment t’agrada, o t’acabaràs atipant cada setmana més.
·
Com
t’has organitzat: quan els feies, com, quin procés seguies per a escriure'ls
(buscar informació, com sorgia la idea del què parlar, com t’inspiraves.....).
Com les entregues es feien pel dilluns, sempre feia
llatinismes els caps de setmana. El primer cop va ser el més difícil, ja que no
sabia com començar ni què escriure. Vaig rumiar una història, una petita, però
a la que pogués donar corda i tenir trama per tota la durada del treball. Per
escriure, primer pensava com introduiria els llatinismes al capítol (després de
buscar el seu significat, clar), i un cop ho tenia més o menys planificat,
escrivia sense parar fins a acabar-lo.
La trama principal se’m va ocórrer després de rumiar-la
durant dies, tot i que alguns llibres m’han inspirat pels escenaris.
· Opinió del que tu has fet, del que han fet els teus companys, del
que faries ara si tornessis a començar o del que no faries....
Després d’acabar el meu treball, em sembla que el final de
la novel·la ha quedat una mica forçat, ja que segurament hauria necessitat un
parell d’entregues més, però estic bastant satisfeta. Molts dels meus companys
també han fet el seu treball enfocat a la literatura, potser perquè sembla el
més “fàcil” de fer, encara que altres han arribat a fer fins i tot cançons o
videoblogs, comportant una gran feina d’edició al seu darrere que no molts
seríem capaços de fer setmana darrera setmana.
Si tornés a començar, el tornaria a fer de literatura, però
preguntaria tots els dubtes que tingués a la professora o als companys, ja que
acostumo a no fer-ho.
· Penses que has aprés llatinismes? Has incorporat algun a la teva
vida, als teus escrits, a la teva parla....? T’hi fixes més quan escoltes
o llegeixes algun? Quins t’han quedat gravats? Quins t’han costat més?
Definitivament he aprés moltíssims llatinismes,
utilitzant-los a redaccions o fins i tot a la parla (els bàsics, tampoc vull
semblar pedant), ja que quasi no en sabia cap abans. A més, puc confirmar que
els veig amb més facilitat ara, fins i tot alguns en llibres de text de l’institut.
Els llatinismes que m’han quedat gravats (ja que van
costar-me molt al seu moment) són els d’àmbit jurídic en general, com dura lex, sed lex, i pacta sunt servanda.
· Què canviaries de la forma de treballar els llatinismes: els mesos
durant els quals es treballen, la forma d’entrega, la forma de treballar-los,
les correccions...?
Durant tot el procés del treball, he gaudit poder escriure,
ja que ha sigut el primer cop que escrivia una novel·la i ha sigut una excusa
per posar-ho en pràctica. Tot i així, a vegades l’entrega coincidia amb exàmens
i arribava a posar-me dels nervis, ja que necessita molt de temps, un temps que
sol escassejar. Restant això, em sembla una forma original de treballar-los i
no es fa excessivament pesat, ja que al cap i a la fi has escollit un format
que t’agrada.
·
Has consultat el nostre blog
d’aula “Per Càstor i Pòl·lux!” en algun moment? Per a què?
L’acostumava a consultar les primeres setmanes, ja que
dubtava molt a l’hora d’introduir els llatinismes, però amb la pràctica va
deixar de costar-me.
· Creus que aquest treball t’ha ajudat en d’altres aspectes que no
siguin pròpiament el del treball dels llatinismes (escriptura, expressió,
imaginació, creació, organització...).
Puc afirmar que m’ha ajudat a desenvolupar la meva
imaginació (ja que realment, no en tinc gaire), aconseguint acabar el treball
sense problemes. He pogut millorar una mica la meva escriptura i l’ortografia, afegint
noves paraules al meu lèxic.
· Has descobert algun aspecte en tu mateix que no sabies? (capacitat
de treball, de redacció, creativitat...).
Com he dit abans, és el primer cop que
escric una novel·la sencera jo sola, així que estic segura que quan tingui més
temps lliure, escriure algunes coses més pel meu compte.
· Aquest exercici t’ha suposat una càrrega massa gran de treball amb
tot el que suposa el curs? Si és que sí, creus que està compensat d’alguna
manera?
No pensava que portaria tant treball escriure cada setmana,
i afegint que estem a segon de batxillerat i és un curs dur per a nosaltres,
potser és més adequat fer-ho a primer. Encara així, pot suposar una estona de
“relax”, ja que és molt diferent a fer els típics deures i a més, t’ho pots
arribar a passar bé.
· Valoració
lliure personal: a favor, en contra, el que ha suposat aquest treball, comenta,
valora, emociona’t o enrabia’t... diga’m....el que vulguis...amb amor (of
course!).
El treball té pros i contres, però els pros pesen més. És un
treball molt llarg que arriba a cansar, sobretot si no t’ensurts amb algun
llatinisme. A més, segueixes tenint altres deures de llatí (els maleïts textos)
i trobes que estàs dedicant-li més temps a aquesta assignatura que a totes les altres
juntes. Però deixant això de banda, és un treball maco de fer, per aquest motiu
insisteixo a fer un tema que t’agradi. Com a opinió meva, agraeixo molt que
s’hagi pensat una manera diferent de treballar un apartat de
l’assignatura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada